Amb el nom de Grup Llevant, vàrem néixer el gener del 1966, a redòs de la Coral Sant Jordi. Aquell primer curs, el Grup estava format per quinze noies, però va créixer ben aviat, fins arribar a una cinquantena. El gener del 1981, encara com a grup intermedi (joves cantaires, d'entre 14 i 18 anys), vàrem integrar-hi veus masculines i vàrem esdevenir, doncs, un cor mixt. A partir del 1982-83 vàrem decidir de continuar cantant junts encara que ens anéssim "fent grans", i vàrem passar a ser un cor d'adults.
El Cor Llevant va ser fundat per María Teresa Giménez i Morell, que el dirigeix des d'aleshores, els darrers anys amb la col·laboració d'Esther Doñate. També ens han dirigit en alguna ocasió la Pilar Figueras i Bellod, en Xavier Jofre, la Maria Jesús Culleré i l'Antoni Jorquera. Del 1989 al 2013, la Fina Curtó s'ocupà de la preparació vocal del Cor. Actualment, és dirigit per Antoni Jorquera.
|
Al llarg del la nostra història, hem actuat a Barcelona: |
|
| Palau de la Música Catalana, Empar de Santa Llúcia, Orfeó de les Corts, Conservatori del Liceu, Conservatori de Manresa, Col·legi Major Santa Eulàlia, Col·legi Major La Salle Bonanova, Ràdio Nacional, Ràdio Avui-Cadena 13, Associació de Pessebristes, Fira de Santa Llúcia, Centre Cultural Calassanç, Universitat Autònoma, Auditori Winterthur, Palau de la Generalitat... I a les esglésies de Sant Pau del Camp, Sant Felip Neri, Sant Domènec, Sant Josep de Calassanç, Bonanova, Caputxins de Sarrià, Santa Cecília, la Salut, Mare de Déu del Remei, Mare de Déu de Lourdes, Santa Anna, Santa Àgueda, Santa Maria del Mar, Puríssima Concepció, la Guineueta, Santa Maria del Taulat, Sant Joan d'Horta, Monestir de Pedralbes, Sant Pere de les Puel·les, Sant Ildefons, Capella de l'Esperança, Santuari de Vilapiscina, Capella Evangèlica... | |
|
També a: |
|
| Vilafranca del Penedès, Terrassa, Llerona, Sabadell, Cornellà, Badalona, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Vilassar de Dalt, Torelló, Manresa, Tavertet, Cànoves, Mataró, Lleida, Matadepera, Sant Just Desvern, Sant Andreu de Llavaneres, la Garriga, l'Hospitalet de Llobregat, La Granada del Penedès, Camprodon, Palafrugell, Lliçà d'Amunt, Breda, Vilanova i la Geltrú, Mosqueroles, Cadaqués, Cabrera de Mar, Roda de Berà, Tarragona, Tàrrega, Gualba, Igualada, la Granada, Sant Julià de Vilatorta... | |
|
I fora de Catalunya: |
|
| A Menorca: Ciutadella, Alaior; Al País Basc: Tolosa (1974), Bergara i Zegama (1989); a Segòvia (1986); a Cartagena (1991); a Beceit i Calaceit (2005); A França: Vaison-la-Romaine (1968 i 1970), Vonnas (1970), Lió (1970 i 1977), Saint-Maur (1973), Mulhouse, Avinyó i Capentràs (1979) i Kintzheim i Colmar (1990); A Alemanya: Baden-Baden (1984 i 1988) i Nuremberg (1988 i 1990); A Suïssa: Lausana (1987); A Bèlgica: Neerpelt (1980 i 1982); A Holanda: Eindhoven (1982); A Txecoslovàquia: Hadrec Králové, Rutnov, Chulmec nad Cidlinou (1984) i Prachatice (1988 i 2002), Praga i Ceské Budejovice (1988); A Polònia: Stargard, Swinoujscie, Pyrzyce i Szczecin (1990), a Dinamarca: Copenhagen i Odense (2010). | |